A mesura que envellim, els humans ens adonem del transcurs del temps, i llavores alguns, sortosament no molts, intentem recuperar-lo mitjançant una desaforada sèrie d'activitats.

Uns es lliuren a la neopràctica d'un esport, amb tota la intensitat dels conversos.

N'hi ha d'altres, més assenyats, que s'apunten a activitats lúdiques, recreatives o d'acció social.

I finalment som aquells, els que creient redescobrir unes preteses aptituds artístiques, quimèrics i silents records de quan érem pàrvuls; i ens aboquem a la pintura, literatura o la música; excels turment per al nostre entorn.

A mi m'ha agafat, per la poesia de pretensions filosòfiques; amb ornacions antròpiques tipus naïf. Eximi i alhora eficaç mitjà, per a martiritzar periòdicament, familiars, amics i coneguts, d'una faiçó a pler colpidora.

En resum, ací pretenc ampliar el ventall de màrtirs, amb qui atresori prou gosadia, capaç d'obrir pàgina i llegir-les.