Serè!. Paraula és de caire enganyós mot emprat quan ets total carència, paradoxal, donat que amb la presència llucant-te de la volta celeste suspecte, l'ànim recondueixes vers plàcida calma mentre impàvid emmarques paisatge proposant un gravat; el més formós. Ets blasmat amb noms impossibles; de cirrus, quan més alt goses voleiar, estratus seràs si ara ton urc abaixes. Però quan més a tocar et manifestes incrementes la munió d'improperis: castellanus, fractis, congestus, humilis; els més punyents, mamato i mediocris. Ara lloat si de la calda fas bon sedàs, escarnit però, quan el caliu minores; tenebrós, a la tardor anunciant oratge; o flocs de cotó tintant al blau celatge. Deixes rogencs matisos vers ponent, avançant per demà, la pluja o el vent. Cert! Però a ningú indiferent restes. JVP. desembre 2015