Amb la vida hi ha l’esperança    tal com imposa universal dita;    planeja per damunt d’un esforç    per aconseguir un món millor;    a voltes sols és utòpica aspiració.    Però, un sol guany, ja ens atansa    Servar nostra fe és de menester.    Vers l’obstinat integrisme dretà    voluntat fèrria, cal perseverar;    fonamental ara és fer-los front.    Fora pors; sí la iniciativa prenem    junts el nostre futur llaurarem.    No oblidem l’altre; l’esquerrà.    Pareix com un xic més amical    però d’efecte tant o més atzarós.    Ambicions d’un caire quixotesc    els tinten d’un matís més fresc,    d’acord; i com serà l’endemà.    Al bell mig, aquells que peixen    de rostolls que amb prou feines    a qui menys tenen, nodreixen;    els veritables amos del mànec    a l’empara de barruts de mena    arramben els cabals, cap rosec.

En el món, el bacallà tallen.    Sots el seu antull maneguen    als qui amb vots hem elegit,    per al país comanar i dirigir.    Uns tocats per vera inèpcia,    cap bull, mai han treballat.    Massa: un munt de gent toixa;    d’emprar el cervell dimiteixen    per res col·laborar mai volen;    de solucions sempre reclamar.    Des del bonisme fan traveta    si l’afer a ells no els pertoca.    Ens cal bandejar tota recança    i és que s’esdevé del tot urgent    que fugim prestos de ser gent.    Iniciem de nou el propi pensar    cal cridar-ho ben alt i ben clar:    Amb la vida hi ha l’esperança.   jvp desembre 2020