Copso, de temps ençà companyia,
et veig arreu; imposes presencia,
evadir-la impossible; de nou por...
i alegria donen aqueixa essència
de trasbals, l'esbosses cada dia.

Capto de nou aquests vells sons;
molt arrelats per la suma ingent
de records espigolats d'un oïdor,
potser amb demesia de temps,
gasivament, arreplega els bons.

Toldre ja de l'aire, àvidament puc
força evocacions, munió de flaires
a ulls clucs ben sabudes, per mor
de gèlides aromes, força seriades
enguany. Ets preludi silent i mut.

Tasto amatent amb deler aqueixes;
curós reguitzell, sàpida ambrosia,
somnis, somics en mans de la sort;
quimèrica introducció, al·legoria
per aplegar; ni barrots ni reixes.

Palpo aital pluja de membrances;
qual molt aplicada i tenaç roina,
penetra i barrina el geni més fort,
pas a pas s'ancora; xopes l'ànima
fins desvetllar íntimes raconades.

I clarivident aquest sentit, sisè;
ara atrapa i pondera cadascuna
de les confidències, que a tort
i a dret emets, fins fer-se'n una.
Recer per a les persones de bé.

jvp, desembre 2011