Sobre la moda hídrica
En un exercici físic movem musculatura, això provoca reaccions químiques a nivell cel·lular que alliberen energia i calor.
Pel principi d'homeostasia, les cèl·lules han de mantenir el seu medi, el líquid extra-cel·lular, en constància dels seus fenòmens i components, entre ells la temperatura, malgrat variacions puntuals sempre que no el sobrepassin; i ha de restablir-ne l'equilibri, per no perdre llur normal funcionament.
Per tal de compensar l'augment de calor, suem, alliberant-la a l'exterior.
En suar i alenar, perdem líquid, que caldrà recuperar, per a poder mantenir l'equilibri metabòlic. I per tant és molt necessari mantenir-se hidratat.
No obstant, amb la suor eliminem sals, amb la pèrdua de sals es retenen menys els líquids, i augmenta la sudoració; fet que ens obliga a beure més líquid, i en conseqüència suem més i també perdem més sals. Motiu, pel que hom pren begudes electrolítiques.
Esmentat tot això, i remarcant la importància de mantenir l'equilibri hídric, vull denunciar la moda imposada per certs sectors populars i en voga, de convertir-nos en sacsants i amarats bots; xumant a tothora, amorrats al bidonet.
Hem d'hidratar-nos d'una manera equilibrada durant tota la jornada i en els àpats; i amb l'entrenament, aprendre a regular la pèrdua de fluids i actuar en dèficit d'aigua. No cal traguejar constantment, llevat de situacions extremes de calor o humitat. Es pot córrer perfectament una marató (en condicions normals, ho hem fet) sense haver de beure; solament amb la refrigeració cutània (una esponja xopa) ja equilibrem la temperatura corporal.
Tant incorrecte és el dèficit d'aquesta substància, com l'excés; i penseu que la seva assimilació (uns trenta minuts) més la de les sals, pel organisme comporta cert temps; sovint superior al de l'esforç que en motiva l'absorció.
Solament caldria preocupar-se de la deshidratació, en exercicis físics de llarga durada; en que la pèrdua de líquid fos tant elevada, que ens obligués a no esperar acabar, per a recuperar-ne l'equilibri.