Córrer és una aptitud, en cap cas una medecina.

Una de les errades més freqüents en el món de la cursa popular, és creure que córrer és sinònim d'aprimar-se. Aquesta premissa és totalment falsa, doncs amb l'activitat física moderada, guanyem en salud i benestar, tot és més profitós, i per tant tendim a grandir.

Per a poder obtenir una reducció dels greixos, hauríem de practicar-la en un nivell d'intensitat molt alt, per sobre el llindar anaeròbic; cosa que sols pot aconseguir una persona molt preparada i amb gran capacitat de patiment.

Quan el metge ens aconselli practicar esport (deport), si aquest es per a l'oci i distracció, benvingut sia, si ho fem assenyadament i en poca quantitat; cas contrari, si el que es pretén és introduir-se en el món de la competició, (que no puc aconsellar, doncs crec fermament que a la vida, cada cosa té el seu temps), és del tot imprescindible preparar-se primer, amb treball de gimnàs, potenciant primordialment el tren inferior, de manera pugui suportar els impactes propis de la cursa, i amillorar la gambada i l'estil de córrer.

La millor manera d'estar en forma i guanyar qualitat de vida és la bicicleta o el caminar intensiu.